IAE: Impòst sus Activitats Economiques

Er Impòst sus Activitats Economiques ei un impòst de titolaritat municipau e d’exaccion obligatòria. Ei un impòst dirècte, reau, que graue er exercici d’ua activitat economica de caractèr professionau, empresariau o artistica en territòri espanhòu.

 

 

 

Se considère que s’exercís ua activitat professionau, empresariau o artistica quan açò supause era organizacion per compde pròpri de mejans de produccion o de recorsi umans (o d’un d’ambdús), damb era fin d’intervier ena produccion o distribucion de bens o servicis.

 

Eth contengut des activitats grauades se definís enes tarifes der impòst. Aguestes tarifes se tròben en Reiau Decrèt Legislatiu 1175/1990, damb caractèr generau, e ath Reiau Decrèt 1259/1991, per çò qu'ei dera activitat de ramaderia independenta.

 

 

 

Tota persona juridica, societat civiu o comunitat de bens qu'exercisque ua activitat professionau, empresariau o artistica e qu'age ua chifra neta de negòcis parièrs o superiors a 1 milion d’èuros.

 

 

 

Es exempcions son totes obligatòries, mès es bonificacions pòden èster obligatòries o potestatives, ei a díder, que n’i aurà que seràn d’aplicacion obligatòria peth gestor deth tribut e n’i aurà d’autes que maugrat que siguen previstes ena lei, serà er Ajuntament qui, a trauès d’ordenança fiscau, les establisque o non e ne regule es caracteristiques, era aplicacion des sues politiques fiscaus.

 

Exempcions. Es mès importantes son:

 

- Es persones fisiques.

- Es persones juridiques, societats civius o comunitats de bens qu'agen ua chifra neta de negòcis inferiors a 1 milion d’èuros.

- Es subjèctes passius qu'inícien er exercici dera sua activitat en territòri espanhòu, pendent es dus prumèrs periòdes impositius d’aguest impòst en qué se desvolòpe era activitat.

- Es establiments d’ensenhament, en toti es sòns grads, costejadi integralaments damb hons der Estat, des comunitats autonòmes, o des entitats locaus.

- Es associacions e fondacions de disminuïdi fisics, psiquics e sensoriaus sense ànim de lucre.

- Es fondacions e entitats sense fins lucratives pes explotacions economiques declarades exemptes der Impòst de societats.

 

- Obligatòries: era mès abituau ei era bonificacion de 95% dera quòta tributària e eth recargue provinciau qu'agen de pagar es cooperatives, atau coma es unions, federacions e confederacions des madeishes e es societats agràries de transformacion.

 

- Potestatives: Se caracterizen pr'amor que sonque son d’aplicacion enes quòtes municipaus, mès non a eth recargue provinciau. Es mès abituaus son:

- bonificacion d'enquia 50% dera quòta corresponenta entàs qui inícien er exercici de quina activitat empresariau que sigue e tributen per quòta municipau pendent es cinc ans d’activitat següenti ara conclusion deth dusau periòde impositiu de desvolopament dera activitat.

- bonificacion d'enquia 50% dera quòta corresponenta per creacion d’aucupacion.

- bonificacion d'enquia 50% dera quòta entàs subjèctes passius que tributen per quòta municipau e realicen determinades accions que respècten o favorisquen eth miei ambient.

 

 

 

 

Es elements fonamentaus entà poder hèr eth calcul deth tribut son quate: era quòta tarifa municipau, eth coeficient de ponderacion, eth coeficient de situacion e eth recargue provinciau.

 

Era quòta tarifa se tròbe regulada en Reiau Decrèt Legislatiu 1175/1990, damb caractèr generau, e en Reiau Decrèt 1259/1991, per çò qu'ei dera activitat de ramaderia independenta.

Eth gestor censau deth tribut establís aguesta quòta tarifa en foncion de dus concèptes establidi enes mencionades normes; generauments son era quòta d’activitat e er element superfícia.

 

- Eth coeficient de ponderacion: era chifra neta de negòci

Ei un des elements que cau tier en compde ara ora de hèr eth calcul deth tribut, donques que, en foncion dera chifra de negòci, ara quòta tarifa s’i aplicarà un coeficient multiplicador que pòt anar d’1,29 a 1,35, en   tot     èster progressiu a major chifra neta de negòci.

Era chifra neta de negòci s’enten, en cas de grops d’enterpresa, coma era soma de totes es chifres de negòcis des entitats que l’intègren.

Entà  determinar eth coeficient multiplicador en un determinat exercici, se tierà en compde era chifra neta de negòci de dus ans anteriors.

 

- Eth coeficient de situacion

L’establís er ajuntament per ordenança fiscau e a trauès d’aguest element se pòt establir era fiscalitat des activitats en foncion dera ubicacion qu'an enes diferenti carrèrs deth municipi. Pòt anar de 0,4 a 3,8. Entà   aplicar-se, i a d’auer aumens dues categories de carrèrs enquia un maximal de 9 e entre trams i a d’auer ua diferéncia minima de 0,10.

- Eth recargue provinciau

L’establís era Deputacion Provinciau e pòt arribar enquia 40%.

 

 

 

Eth calcul deth tribut vire ath torn des quate elements mencionadi damb anterioritat.

 

Coma tot eth sistèma tributari, se pòden diferenciar diferentes quòtes tributàries:

 

- Era quòta intègra: gesserà dera soma dera quòta municipau e era provinciau:

o Quòta municipau: Quòta tarifa municipau coeficient de ponderacion coeficient de situacion

o Quòta provinciau: (Quòta tarifa municipau coeficient de ponderacion) tipe impositiu

 

- Era quòta liquida serà era resultanta d’aplicar es bonificacions ara quòta intègra. S'es bonificacions son potestatives, unicaments se poderà aplicar era bonificacion ena quòta municipau, mès non ena provinciau. I a ua excepcion enes bonificacions aplicades as cooperatives fiscaument protegides, donques que, en aguest cas, era bonificacion s’aplique dirèctaments sus era quòta tarifa municipau tant en calcul dera quòta tarifa municipau coma dera provinciau.

 

- Era quòta diferenciau, qu'en cas der IAE ei parièra ara liquida, donques que non i a ingrèssi a compde, pagaments fraccionadi, retencions o concèptes similars.

 

 

 

Coma norma generau, eth tribut merite eth 1 de gèr e totes es circonstàncies qu'entornegen eth hèt imposable en aguesta data ne restacaràn era tributacion.

 

Excepcions:

 

- Enes casi de naua nauta d’activitat, eth tribut se partirà per trimèstres naturaus, includit eth trimèstre en qué se da de nauta era activitat. Ne demorarà exempt pendent dus exercicis (eth dera nauta e eth posterior) s'ei eth prumèr còp que se realize aguesta activitat en tot eth territòri espanhòu.

 

- Enes casi de baisha en exercici dera activitat, se ben iniciauments li calerà pagar era totalitat deth tribut, er obligat tributari (un còp acreditada era baisha) aurà dret a ua devolucion derivada deth pròpri tribut que comprenerà es trimèstres que demoren entà finalizar er an (excludit aqueth en qué s’a produsit era baisha).

 

 

Er Impòst d’Activitats Economiques ei un tribut de gestion compartida. Era gestion censau correspon ara Administracion Generau der Estat, deth temps qu'era gestion tributària correspon ar Ajuntament.

 

- Gestion censau: era competéncia ei deth Ministèri d’Economia e Isènda der Estat, qu'ac realize a trauès dera Agéncia Estatau dera Administracion Tributària, era quau a ua o diuèrses delegacions provinciaus. Era delegacion de Lhèida, actuauments se tròbe plaçada ena plaça Cervantes num. 1.

Era gestion censau implique era mantenença dera matricula deth tribut; ei a díder, es nautes e baishes censaus, atau coma es variacions des elements tributaris que se poguen realizar en ua determinada activitat.

 

- Gestion tributària: Era gestion deth tribut (quòtes municipaus) correspon ar Ajuntament a on s’exercís era activitat. Er ajuntament pòt delegar era gestion deth tribut a ua entitat supramunicipau que, en aguest cas, ei er OAGRTL dera Deputacion de Lhèida, qui, en resumit, a manada era foncion de confeccionar es padrons e es documents crubatòris deth tribut, era aplicacion des exempcions e bonificacions legaus e es aprovades pes ajuntaments, era notificacion d’aguesti documents crubatòris, era resolucion des recorsi que contra eri i age, era resolucion des solicituds de devolucion d’ingrèssi indegudi, era resolucion des sollicituds de devolucion derivada dera norma deth pròpri tribut, atau coma es atribucions qu'era Lei Generau Tributària e eth Reglament que regule era gestion e era inspeccion de tributs autrege as organs encargadi dera gestion tributària.